LES DENTS

El raspallat de les dents, cal adoptar-lo com a hàbit ja que es molt important pel futur de la salut dental dels infants. Es recomana començar a raspallar-se les dents a partir dels divuit mesos, amb un raspallat després de cada àpat. El mes important es el de la nit quan les bactèries proliferen mes.

L’aprenentatge i l’adquisició de l’hàbit de la higiene bocal, tenen lloc en molts casos a l’escola infantil per dues raons, en primer lloc, a casa no es considera necessari perquè es creu que l’infant, es molt petit, i l’altre raó, es que es queden a dinar al menjador amb la qual cosa, cal aprofitar aquests moments per introduir aquests comportaments.

Per aprendre uns aspectes de higiene saludables, cal ensenyar-los a posar la pasta al raspall i a raspallar-se les dents correctament. Des de les genives cap a les dents, o, que es el mateix, els dents superiors, dalt baix, i a les inferiors, i a baix dalt.

Després se’ls a d’ensenyar a glopejar i finalment a netejar i desar el raspall. 

El raspall de dents a de ser petit, de brins molt suaus i puntes arrodonides; a més convé canviar-lo quan perd la forma.

Els infants requereixen unes tècniques mes senzilles ja que tenen una destresa limitada per això els moviments han de ser petits i circulars.

El raspallat ha d’estar supervisat per un adult fins els set o vuit anys.

Els següents aspectes preventius importants són:

- Anar al dentista regularment.

- Establir hàbits pel que fa la ingesta de llaminadures, per tal de prevenir les càries.

- Per pal·liar aquest efecte s’ha d’acostumar l’infant a raspallar les dents després d’haver menjat dolç.

QUÈ ÉS LA CÀRIES?

La càries dental és una malaltia, multifactorial, que no es cura espontàniament, sinó que provoca una destrucció progressiva i irreversible de la dent.
El 75% dels nens tenen càries

Els factors que hi intervenen són la dieta, el teixit dental i la presència de microorganismes. De tots, la dieta és el més fàcil de controlar, i hi ha un hàbit fonamental que és el primer pas per prevenir-la. Es tracta senzillament de rentar-se correctament les dents. Una bona higiene bucodental i el control del que mengem -sobretot del sucre i els aliments tous- són instruments eficaços per prevenir-la.

De fet, se sap que, des del Neolític, la càries ha afectat la humanitat en major o menor grau, però amb la industrialització i l’aparició dels sucres refinats la seva incidència ha augmentat molt.

Com és una dent?

Cal tenir cura de les dents perquè no tenen recanvi. Una dent té diferents parts: l'externa o corona -la que veiem- i la interna o arrel, que no podem veure perquè és a l'interior de l'ós de la mandíbula. De la corona, l'esmalt és la capa més externa. Aquesta part és molt dura, fins i tot més que els ossos. A sota de l'esmalt hi ha la dentina, que no és tan dura, i a continuació hi ha la polpa dentària, que és la que nota la fiblada del mal quan mengem aliments freds o calents, dolços (llaminadures) o àcids.

Per què es produeix la càries?

Diagrama de Keyes

Els bacteris i la saliva intervenen en la producció de la càries. Ja hem dit que hi ha diversos factors que intervenen en la formació de la càries: els alimentaris, els bacterians i els de la constitució de cada persona. A dins de la boca tots hi tenim bacteris, que hi viuen tranquil·lament; alguns són fins i tot útils. Quan mengem massa aliments que tenen sucre, els bacteris els prenen com aliment i els descomponen, produint àcids que ataquen directament l'esmalt de la dent. Aquests, juntament amb la resta d’aliments i el sucre, formen la placa bacteriana, que és una pel·lícula que es fixa sobre la dent i on hi trobem les bactèries, la qual cosa facilita que apareguin la càries i les malalties de les genives.

Incidència

La càries està considerada una plaga mundial.La càries dental és actualment una de les malalties infeccioses més freqüents en la humanitat.

Per què cal prevenir-la?

Il·lustració: revista "Salud del Mundo" (OMS)

Una dent malalta amenaça tot l’organisme. La càries és un important problema sanitari i econòmic. Tot i que la situació és molt diferent de la de fa un anys, continua suposant una factura molt alta. La infecció de les dents es pot escampar a través dels vasos sanguinis i arribar a altres llocs del nostre organisme. Aquestes complicacions poden ser molt greus perquè poden afectar tot l’organisme.

Hàbits d'higiene dental

Rentar-se les dents és una obligació amb nosaltres mateixos. La higiene dental serveix per eliminar les restes d'aliments que hem menjat i desorganitzar els bacteris que podrien atacar les dents. També va bé per evitar malalties de les genives. Un nen ha de començar a raspallar-se les dents a partir dels tres anys. És convenient que aquest fet no s'imposi com un càstig o s'assimili a una obligació pesada. Al contrari, es pot plantejar com un joc. Aquest és el moment en què imiten el que fan els pares. És molt important doncs que ho vegin. Cal recordar que, per rentar-nos les dents, no podem anar de pressa i corrents, sinó que hem de seguir uns passos determinats. Tot plegat ho podem fer en tres minuts.

Pas a pas

Primer: raspallar les dents en moviments verticals, començant per la geniva. Haurem de raspallar la part de fora de la dent i la part de dins i de totes les dents. Segon: raspallar en forma de remolí la part de les dents i dels queixals que fem servir per mastegar. Cal que les fibres del raspall penetrin per tots els sécs que hi ha en aquesta zona, per evitar que s'hi quedin les restes dels aliments i que els bacteris puguin començar a provocar una càries. Tercer: netejar el coll de les genives i també l'espai entre dent i dent. No oblidar la neteja dels espais interdentals, on no pot arribar el raspall. En aquest cas haurem de fer servir un fil (seda dental) per passar-lo entre les dents, o un raspall interproximal. Quart: no oblidar-se de raspallar la llengua. Els elements per fer una bona higiene són el raspall i el dentifrici.

El raspall

Un raspall de dents caduca als tres mesos. El raspall per netejar una boca sana ha de ser més aviat tou i petit, i tenir el mànec llarg per poder arribar a tots els racons de la boca. Els filaments dels raspall han de tenir les puntes arrodonides per no fer mal a les genives. Han de ser de material sintètic -generalment són de niló- i tenir les puntes polides. Un raspall no s'ha de fer servir més de tres mesos seguits, perquè els filaments ja estan fets malbé, encara que no ens ho sembli.

El dentifrici

L’aliat imprescindible per combatre la càries. El dentifrici s’utilitza amb el raspall. La pasta de dents és una preparació o barreja homogènia de sòlids en aigua que ajuda a la neteja. El dentifrici ha de tenir una sèrie de requisits bàsics: poder de neteja, abrassivitat baixa, no ha d'irritar les genives, ser agradable de sabor, innocu, fàcil d’utilitzar i deixar una sensació de frescor i de net. Un ingredient important dels dentifricis anticàries és el fluor. Els dentifricis amb fluor estan regulats a partir de la concentració de fluor. S'estableix un límit per ser considerat cosmetic: 150 mg % o 1500 ppm o 0,15 g % en total. Es recomana que els dentifricis de nens tinguin una dosis de fluor no més gran de 150 mg % . Els dentifricis que tenen més fluor (250 mg % ) estan indicats per adults. De vegades també es poden fer servir glopeigs, que són solucions aquoses o a base d'aigua. Els colutoris no tenen l'eficàcia dels dentifricis, per tant no han de substituir-los, però es poden utilitzar després de raspallar les dents per completar l'acció netejadora de la pasta.

Freqüència

Ens hem de rentar les dents després de cada menjar. El raspallat d'abans d'anar a dormir és el més important de tot el dia perquè no podem estar tota la nit amb les restes d'aliments entre les dents. Si en alguna ocasió ens trobem que no tenim raspall, podem glopejar aigua diverses vegades o menjar alguna fruita, com una poma; o una verdura dura, com una pastanaga.