jueves, 31 de enero de 2013

El bany...

...no només es important per qüestions higièniques, sinó que és un moment de plaer que afavoreix la comunicació afectiva entre el nadó i la persona adulta.


És essencial mantenir una bona higiene i cal extremar-la no tan sols pel que fa al cos, sinó també en relació amb tot allò que el nadó pugui manipular i amb l’entorn on viu.
El nadó es troba en la fase passiva, la qual es caracteritza per una dependència total de les persones adultes.

El bany

El bany és una de les activitats que s’acostumen a fer a casa, rarament s’haurà de dur a terme a l’escola infantil, tret dels casos que la responsabilitat recaigui en centres d’atenció a la infància, com centres d’acollida o residències.
El bany ha de ser considerat una norma que cal complir cada dia. És fonamental que el nadó estigui net i còmode, és la millor garantia contra les possibles infeccions o irritacions de la pell. La pell del nadó en els primers mesos de vida, és molt fina i sensible. El pH cutani és neutre en néixer i es va fent àcid de manera progressiva, no secreta prou greix i suor, amb la qual cosa l’epidermis i la pel·lícula protectora de la pell no estan prou lubricades.
Perquè l’activitat del bany formi part de la rutina, s’ha d’efectuar cada dia a la mateixa hora. Si el nadó és inquiet, val mes banyar-lo a la nit perquè l’aigua tèbia, la relaxació i la tranquil·litat que li produirà el bany l’ajudaran a dormir. 


CONSELLS

La temperatura ambient ha d'oscil·lar entre 22 i 25º.
- La temperatura de  l'aigua, entre 32 i 36º.
- N'hi ha prou amb omplir la banyera amb 10 centímetres d'aigua temperada (no s'ha d'afegir aigua una vegada que el nen està dins).
- Abans de ficar al bebè en la banyera, cal assegurar-se de tenir a mà tot el necessari, per no allunyar-nos d'ell ni un segon.



COM BANYAR-LOS?

1- Tiri l'aigua en la banyera, prou per cobrir una part del cos del bebè. És aconsellable tirar primer l'aigua freda i després afegir la calenta a poc a poc fins que senti que la temperatura és estable.
Mai s'ha de posar al bebè dempeus en la banyera i tampoc deixar-lo sol.



 2- El bebè necessita sentir-se segur. Perquè això sigui possible posiciona't a un costat de la banyera, passada el braç per sota de l'esquena del bebè, de manera que la mà aconsegueixi la seva espatlla del costat oposat i permeti que el cap del bebè descansi en el teu avantbraç. Subjecta-li bé per l'aixella i no ho deixi anar en cap moment. Per ensabonar-lo, utilitza la mà de l'altre braç. Delicadament, amb l'ajuda d'una esponja o la pròpia mà, realitza un massatge en  les seves cames, braços, coll, pit, ventre, aixelles i tot el cos, amb especial atenció a les zones de plecs. Desprès, aclarir.




3- Per donar la volta al bebè en la banyera i rentar la seva esquena i la zona de les natges, recolza el pit del bebè sobre l'altre braç i subjecta al bebè amb fermesa per les aixelles. Rentar l'esquena del bebè i aclarir.





4- Els bebès no han d'estar en l'aigua per més de cinc minuts. Si el bany s'allarga, l'aigua podria començar a refredar-se. Acabat el bany, tregui'l delicadament de la banyera i  emboliqui'l en una tovallola amb caputxa, i abans de començar a assecar el seu cos, no estaria malament que li donessis una acollidora abraçada.



Cap als quatre anys el bany es pot transformar en dutxa, al principi el nen necessitarà ajuda i recomanacions, però més endavan serà capaç de dutxar-se sol seguint les normes bàsiques


TINGUES-HO EN COMPTE!
Perquè l'activitat del bany formi part de la rutina, s'ha d'efectuar cada dia a la mateixa hora. 
Si el nadó es inquiet, val més banyar-lo a la nit amb l'aigua tèbia, així potenciem una relaxació i tranquil·litat que l'ajudaran a l'hora d'anar a dormir.



EQUIP IMPRESCINDIBLE PER AL BANY




 La banyera ha de ser anatòmica i de plàstic antilliscant. Es pot col·locar damunt d'una taula o dintre d'una banyera d'adults. Ens hem d'assegurar que la banyera és estable quan el bebé està dins.






Utilitzar xampú especial, suau i de pH neutres, que no provoqui coïssor si entra en els ulls del petit. La cara ha de rentar-se sense sabó, solament amb aigua tèbia. 

L'esponja ha de ser natural i d'ús individual. 



La tovallola ha de ser suau i és molt important cobri-li el cap perquè és la part del cos on els nadons perden la major part del calor corporal. 

Cal eixugar-lo amb suavitat per no irritar-li la pell, sobre tot als plecs, perquè no se li enceti la pell i prevenir els fongs. 


Un cop eixut, cal aplicar-li per tot el cos una crema hidratant infantil amb un massatge suau.







La persona adulta transmet una sensació tranquilitzadora de benestar i seguretat, que fan que el moment del bany sigui un dels més agradables del dia per al nadó.




ENLLAÇ:
Com banyem al nostre nadó?



LES DENTS

El raspallat de les dents, cal adoptar-lo com a hàbit ja que es molt important pel futur de la salut dental dels infants. Es recomana començar a raspallar-se les dents a partir dels divuit mesos, amb un raspallat després de cada àpat. El mes important es el de la nit quan les bactèries proliferen mes.


L’aprenentatge i l’adquisició de l’hàbit de la higiene bocal, tenen lloc en molts casos a l’escola infantil per dues raons, en primer lloc, a casa no es considera necessari perquè es creu que l’infant, es molt petit, i l’altre raó, es que es queden a dinar al menjador amb la qual cosa, cal aprofitar aquests moments per introduir aquests comportaments.


Per aprendre uns aspectes de higiene saludables, cal ensenyar-los a posar la pasta al raspall i a raspallar-se les dents correctament. Des de les genives cap a les dents, o, que es el mateix, els dents superiors, dalt baix, i a les inferiors, i a baix dalt.

Després se’ls a d’ensenyar a glopejar i finalment a netejar i desar el raspall. 


El raspall de dents a de ser petit, de brins molt suaus i puntes arrodonides; a més convé canviar-lo quan perd la forma.


http://espaiescoles.farmaceuticonline.com/imatges/articles/8_12anys/caries/dentd.gifEls infants requereixen unes tècniques mes senzilles ja que tenen una destresa limitada per això els moviments han de ser petits i circulars.


El raspallat ha d’estar supervisat per un adult fins els set o vuit anys.

Els següents aspectes preventius importants són:


- Anar al dentista regularment.

- Establir hàbits pel que fa la ingesta de llaminadures, per tal de prevenir les càries.

- Per pal·liar aquest efecte s’ha d’acostumar l’infant a raspallar les dents després d’haver menjat dolç.






QUÈ ÉS LA CÀRIES?

La càries dental és una malaltia, multifactorial, que no es cura espontàniament, sinó que provoca una destrucció progressiva i irreversible de la dent.
El 75% dels nens tenen càries
Els factors que hi intervenen són la dieta, el teixit dental i la presència de microorganismes. De tots, la dieta és el més fàcil de controlar, i hi ha un hàbit fonamental que és el primer pas per prevenir-la. Es tracta senzillament de rentar-se correctament les dents. Una bona higiene bucodental i el control del que mengem -sobretot del sucre i els aliments tous- són instruments eficaços per prevenir-la.

De fet, se sap que, des del Neolític, la càries ha afectat la humanitat en major o menor grau, però amb la industrialització i l’aparició dels sucres refinats la seva incidència ha augmentat molt.

Com és una dent?

Cal tenir cura de les dents perquè no tenen recanvi.

Una dent té diferents parts:
l'externa o corona -la que veiem- i la interna o arrel, que no podem veure perquè és a l'interior de l'ós de la mandíbula.

De la corona, l'esmalt és la capa més externa. Aquesta part és molt dura, fins i tot més que els ossos. A sota de l'esmalt hi ha la dentina, que no és tan dura, i a continuació hi ha la polpa dentària, que és la que nota la fiblada del mal quan mengem aliments freds o calents, dolços (llaminadures) o àcids.


Per què es produeix la càries?
http://espaiescoles.farmaceuticonline.com/imatges/articles/8_12anys/caries/globus.gif
Diagrama de Keyes
Els bacteris i la saliva intervenen en la producció de la càries.

Ja hem dit que hi ha diversos factors que intervenen en la formació de la càries: els alimentaris, els bacterians i els de la constitució de cada persona.

A dins de la boca tots hi tenim bacteris, que hi viuen tranquil·lament; alguns són fins i tot útils. Quan mengem massa aliments que tenen sucre, els bacteris els prenen com aliment i els descomponen, produint àcids que ataquen directament l'esmalt de la dent.

Aquests, juntament amb la resta d’aliments i el sucre, formen la placa bacteriana, que és una pel·lícula que es fixa sobre la dent i on hi trobem les bactèries, la qual cosa facilita que apareguin la càries i les malalties de les genives.

Incidència

La càries està considerada una plaga mundial.La càries dental és actualment una de les malalties infeccioses més freqüents en la humanitat.





Per què cal prevenir-la?
http://espaiescoles.farmaceuticonline.com/imatges/articles/8_12anys/caries/cos.gif
Il·lustració: revista "Salud del Mundo" (OMS)
Una dent malalta amenaça tot l’organisme.

La càries és un important problema sanitari i econòmic. Tot i que la situació és molt diferent de la de fa un anys, continua suposant una factura molt alta.

La infecció de les dents es pot escampar a través dels vasos sanguinis i arribar a altres llocs del nostre organisme. Aquestes complicacions poden ser molt greus perquè poden afectar tot l’organisme.

Hàbits d'higiene dental
caries2
Rentar-se les dents és una obligació amb nosaltres mateixos.

La higiene dental serveix per eliminar les restes d'aliments que hem menjat i desorganitzar els bacteris que podrien atacar les dents. També va bé per evitar malalties de les genives.

Un nen ha de començar a raspallar-se les dents a partir dels tres anys. És convenient que aquest fet no s'imposi com un càstig o s'assimili a una obligació pesada. Al contrari, es pot plantejar com un joc. Aquest és el moment en què imiten el que fan els pares. És molt important doncs que ho vegin.

Cal recordar que, per rentar-nos les dents, no podem anar de pressa i corrents, sinó que hem de seguir uns passos determinats. Tot plegat ho podem fer en tres minuts.

Pas a pas
http://espaiescoles.farmaceuticonline.com/imatges/articles/8_12anys/caries/pasapas.gif
Primer: raspallar les dents en moviments verticals, començant per la geniva. Haurem de raspallar la part de fora de la dent i la part de dins i de totes les dents.

Segon: raspallar en forma de remolí la part de les dents i dels queixals que fem servir per mastegar. Cal que les fibres del raspall penetrin per tots els sécs que hi ha en aquesta zona, per evitar que s'hi quedin les restes dels aliments i que els bacteris puguin començar a provocar una càries.

Tercer: netejar el coll de les genives i també l'espai entre dent i dent. No oblidar la neteja dels espais interdentals, on no pot arribar el raspall. En aquest cas haurem de fer servir un fil (seda dental) per passar-lo entre les dents, o un raspall interproximal.

Quart: no oblidar-se de raspallar la llengua. Els elements per fer una bona higiene són el raspall i el dentifrici.

El raspall

http://espaiescoles.farmaceuticonline.com/imatges/articles/8_12anys/caries/respall.gif
Un raspall de dents caduca als tres mesos.

El raspall per netejar una boca sana ha de ser més aviat tou i petit, i tenir el mànec llarg per poder arribar a tots els racons de la boca.

Els filaments dels raspall han de tenir les puntes arrodonides per no fer mal a les genives. Han de ser de material sintètic -generalment són de niló- i tenir les puntes polides.

Un raspall no s'ha de fer servir més de tres mesos seguits, perquè els filaments ja estan fets malbé, encara que no ens ho sembli.

El dentifrici
http://espaiescoles.farmaceuticonline.com/imatges/articles/8_12anys/caries/dentifrici.gif
L’aliat imprescindible per combatre la càries.

El dentifrici s’utilitza amb el raspall. La pasta de dents és una preparació o barreja homogènia de sòlids en aigua que ajuda a la neteja.

El dentifrici ha de tenir una sèrie de requisits bàsics: poder de neteja, abrassivitat baixa, no ha d'irritar les genives, ser agradable de sabor, innocu, fàcil d’utilitzar i deixar una sensació de frescor i de net.

Un ingredient important dels dentifricis anticàries és el fluor. Els dentifricis amb fluor estan regulats a partir de la concentració de fluor. S'estableix un límit per ser considerat cosmetic: 150 mg % o 1500 ppm o 0,15 g % en total. Es recomana que els dentifricis de nens tinguin una dosis de fluor no més gran de 150 mg % . Els dentifricis que tenen més fluor (250 mg % ) estan indicats per adults.

De vegades també es poden fer servir glopeigs, que són solucions aquoses o a base d'aigua. Els colutoris no tenen l'eficàcia dels dentifricis, per tant no han de substituir-los, però es poden utilitzar després de raspallar les dents per completar l'acció netejadora de la pasta.

Freqüència
http://espaiescoles.farmaceuticonline.com/imatges/articles/8_12anys/caries/respallar.gif
Ens hem de rentar les dents després de cada menjar.

El raspallat d'abans d'anar a dormir és el més important de tot el dia perquè no podem estar tota la nit amb les restes d'aliments entre les dents.

Si en alguna ocasió ens trobem que no tenim raspall, podem glopejar aigua diverses vegades o menjar alguna fruita, com una poma; o una verdura dura, com una pastanaga.

vestit i calçat

LES SABATES

Perquè serveixen les sabates?

És molt important realitzar una correcta elecció del calçat que portarà posat el nostre fill durant tot el dia, no només per a que es senti a gust al desplaçar-se, si no també per a millorar la seva autonomia.
Aquest punt es fonamental sobretot en els primers anys de vida del nen, ja que precisament es en aquest període quan el petit començarà a desenvolupar les seves capacitats psicomètriques, que li permetin caminar per si sol.
Les sabates són una peça de vestir que serveix per protegir el peu del fred i possibles traumatismes. No es consideren un element indispensable, de fet els nadons només necessiten de mitjons a l' hivern per protegir-los del fred. 


Perquè el calçat infantil ha de ser diferent?



  El calçat deu complir la seva funció primordial, que és precisament la de protegir el peu sense subjectar-lo, ja que tinguem en compte que el membre del nen es trobi en una etapa de ple creixement i formació.
  El nen és hiperlaxo, és a dir, que les seves articulacions són molt toves, és el que els metges cridem "peu pla-lax infantil", aquesta situació es considera normal fins a aproximadament els 3 anys. 

Quin és el calçat recomanable per afavorir un correcte desenvolupament del peu? 

A partir dels 3 anys el nen comença a millorar el seu to muscular i això fa que comenci a formar-se el pont de la planta del peu, per ajudar aquest procés es recomana que: 

- L'ideal són els calçats fabricats en pell, o bé optar per calçar esportiu que per els seus materials evitin la sudoració freqüent.
- Evitar les sabatilles esportives amb sola chata, ja que dificulten la amortiment del pes corporal; les més recomanables són aquelles que posseeixen càmera d'aire.
- Les sabates siguin lleugeres i baixos, millor que les botes, un calçat correcte permet que les articulacions es mouen lliurement. 
- Si optem per botes, aquestes deuen permetre el moviment complert de la articulació del turmell.
- Que la part davantera tingui una forma quadrangular i amb amplària suficient per deixar llibertat al moviment dels dits. 
- Es recomanable que la puntera i el taló de la sabata portin un almohadillado especial per a evitar rossadures.
- Optar per models de sabates blandes, flexibles i còmodes, en lo possible que s' adeqüin al peu del petit.
- Són molt recomanables les sabates que posseeixin el tancament del velcro, ja que són fàcils de col·locar i treure.
- Quan hem de seleccionar el tamany del calçat, hem de tindre en compte que al emprovar-li el calçat aquest deu calçar de forma fàcil, i quan el petit es trobi de peu, en la punta deu sobrar el llarg o d'un dels nostres dits, per a permetre major mobilitat.
- Deu tindre la forma del peu amb espai suficient per a que permeti el moviment dels dits,  que no quedi just, s'aconsella una distància d'1 a 1,5 cm. entre la punta del dit gros i la punta de la sabata. 
- La sola ha de ser d'un material que eviti que el nen pugui relliscar i sobretot ha de ser flexible, preferentment en la meitat anterior, zona que es flexiona en caminar, i d'aquesta manera exercitem la musculatura del pont del peu. 
- El contrafort ha de ser reforçat per subjectar millor el turmell donant més estabilitat al peu i la tendència natural de girar els peus cap a dintre en caminar
- El material de confecció ha de ser transpirable i vigilar que no provoqui rossadures en la pell per evitar ferides, èczemes i sobreinfecció per fongs. 
- Millor sabates fàcils de portar i posar, que facilitin l'autonomia del nen. 
- Les sabates ortopèdiques, al igual  que aquells que inclouen taló, només deuen utilitzar-ne en el cas que el nen necessiti tractament mèdic indicat.
- En el possible, es convenient que el nen exerciti els seus peus caminant descalç sobre superfícies blandes, tals com pasto, arena..., ja que ajuda a que es desenvolupi l'arc plantar.

És recomanable utilitzar tot el dia les sabates esportives?

Qualsevol tipus de calçat: sabata, sandàlia tancada, calçat esportiu... és adequat sempre que compleixi els requisits esmentats. 

Seria recomanable que per fer esport tinguessin unes esportives només per a aquesta tasca i canviar mitjons i sabates després de la seva pràctica per mantenir els peus el més secs possibles. Es recomana tenir un parell de sabatilles esportives per alternar-les i ventilar adequadament. 

Que hem de tenir en compte quan anem a comprar les sabates?

- Revisar periòdicament la grandària de la sabata. En aquestes edats el peu creix ràpid i pot canviar de numeració només en tres mesos. 

- No és bé aprofitar les sabates d'un altre nen. La sabata s'emmotlla a cada peu en particular.

- Les sabates han de ser còmodes des del primer moment, s'han de provar sempre els dos peus i amb el nen posat dempeus.

- És millor comprar-los a la tarda. Hi ha una diferència del 4% del volum del peu respecte del matí. 


Altres consideracions: 

- Vigilar que els mitjons no oprimeixin i siguin de teixits naturals.

- Per als nens que gategen disposem d'unes sabates amb capdavantera reforçada per evitar lesions en els dits. 


- Certes patologies: ortopédiques requereixen de sabates especials o ortesis (plantilles, taloneras, alces) que sempre seran recomanades per l'especialista.







VESTITS

Quines avantatges té la elecció de la roba adequada?

1. Una comunicació més fluïda, gestual i verbal.
2.  Harmonia durant els moments que es canvien.
3. Autonomia en el vestir, que aprenguin perquè els interessa a ells vestir-se.
4. Autoestima elevada ja que es sent capaç de col·laborar.
5. Alegria pels seus logros.
6. Participació en altres rutines, com el bany, l'alimentació, el son,...
7. Aprenentatge global del que el rodeja en aquests moments com; noms de les prendes, colors, textures,... 

Un nou teixit evita la dermatitis atòpica dels nadons

Les al·lèrgies de la pell i la dermatitis atòpica en els nadons, s'ha multiplicat per 7 en 50 anys.

 És diu, Dertmatex, és un nou teixit de roba per al nadó que prevé aquesta malaltia i protegeix dels rajos utravioletes, al mateix temps que estimula la renovació cel·lular i evita la pèrdua de col·làgen. Està disponible en farmàcies de tota Espanya, fabricat a base de soja (95%) i aminoàcids que estimulen la producció de col·lagen a la pell del nadó i el manteniment de la humitat de forma natural. Té propietats terapèutiques,  només es troben a les farmàcies.

  La seva característica és la pell seca a causa d'un mal funcionament de la dermis que no és capaç de retenir la humitat, causant irritacions a la pell i molta picor la nadó.

Com estimular-lo mitjançant el canvi de roba?

Si volem que els nens siguin actius i estiguin estimulats també hem de tenir en compte com vestir-los.
Això pot ser divertit per els dos, és un estímul tant per al seu llenguatge, per al seu esquema corporal, i per a vincular-lo. El nen pot col·laborar des del principi en el moment de vestir-se, li nombrarem les parts del cos, els colors, li pots demanar que col·labori. No només t'ajudarà, si no que el farà sentir-se el protagonista en aquell moment.

Quina roba hem d'escollir?

La roba és la frontera entre el seu cos i el de fora, per això les teles deuen ser de bona qualitat (cotó, lino, seda, batista... ja que les fibres artificials no absorbeixen l'aigua i, en cas que es mullin estarien més temps incòmode), de textures suaus, mal·leables i confortables, que no entropessen els seus moviments degut al seu disseny o bé per la elecció de la talla que sigui molt cenyit al seu cos. Això farà que es senti còmode, i farà el que es proposin i a estar més segurs d'ells mateixos.
Hem d'escollir teles de fàcil rentat i secat ja que s'embrutaran fàcilment.
Hem de privilegiar sempre la comoditat a la moda.
El calçat del nen deu ser de sola molt flexible.
No compris vestits llargs a les nenes ja que poden trepitjar.
Tampoc escollis pantalons amb botons o complicats sistemes de tancat ja que això dificultarà a l'hora d'anar al bany.
Les costures han de ser el més pla possible per a evitar les rossadures.
Escollirem peces pràctiques; camises i jerseis oberts per davant, encara que puguin cordar-se per darrera amb cinta tipus veler o botons grans.


Els pantalons i petos que es tanquin per la entrepierna facilitaran el canvi de bolquer.
La roba no ha de ser massa gran ni massa ajustada, si no la adequada per la edat del teu petit.
Deus prestar atenció a la estació de l'any (recorda que l'excés de l'abric es poc recomanable)  i en el moment (casa, passeig, viatge,...).

Una peça per a cada ocasió

A l'hora de vestir al teu nadó hem de tenir en compte els factors; la estació de l'any, el temps meteorològic del dia i on estarà el petit i s'ha de tenir en compte que en els primer anys, els nens creixen molt ràpid, sempre és bé comprar-li roba que pugui utilitzar en els propers mesos.


A l'hivern: 

Si volem anar de passeig, deuràs tindre en compte si està plovent o el dia es ventós, perquè en tal cas serà convenient que l'abriguis bé amb camiseta i més d'un jersei (per a que formi capes aïllants que protegeixin al teu petit), sense oblidar un capell i els guants.

A Estiu:

Si fa molta calor serà millor que vagi lleuger de roba, amb una camiseta, un traje descobert i un bolquer, sense mitjons. Car, sense que oblidis la gorra amb visera.

A casa:

Ha d'estar còmode,...
Durant l'estiu, el teu petit deurà estar el més fresc possible, per a que la roba no l'impedeixi transpirar. Si el teu petit es troba a casa, serà suficient que el vesteixis  amb una camiseta de tirants de fil o cotó, o un bodies de màniga curta i el seu bolquer, inclòs a l'hora de dormir. Si el calor fos excessiu i el teu nadó transpira molt, no li tapis amb la sabana i podrà prescindir de la camiseta.
Si es hivern, tota preocupació serà poca. El teu petit està començant a gatejar, haurà que posar-se un mameluc al damunt de la camisa i el jersei o bé un traje tipus chandal de pantalò llarg i abrigat. Per a dormir només amb el mameluc al damunt de la camisa de màniga llarga, sempre que el tapis bé. Has de procurar que els tancaments dels pijames i els mamelucs per a dormir no tinguin adorns, llaços o botons que puguin molestar al petit o que resultin perillosos.


  video com vestir el nen a l'hivernhttps://www.youtube.com/watch?v=CtyPmYMCO-0


video com vestir el nen a l'estiu: https://www.youtube.com/watch?v=PZkPjNrMbKU

Consells per la roba del nadó: El següent vídeo ho explica



Roba per les primeres setmanes:

Pautes per escollir-la correctament:

 Procurar no tenir molta roba de talla 0: Perquè si el nen creix gran sol la podrà utilitzar unes quantes vegades. És millor tindrà més peces de la talla 1: encara que li quedi ampla, així les podrà utilitzar més temps. No creguis que per molt temps, perquè els nens creixen a un ritme de vertigen i se senten incòmodes amb la roba ajustada.
 És millor peces de teixits naturals, com el fil o el cotó. Les sintètiques poden provocar-li al·lèrgies o sudoració. 
  Escull roba suau i que sigui fàcil de posar i de treure. 
-   Compra bodies que es corden amb claudàtors en la cintura, millors que els que es fiquen pel cap. I petos, en comptes de pantalons que s'ajusten a la cintura.
 Opta per les peces més segures per el teu petit. 
 - Evitar els botons ( podrien despendre's i acabar a la seva boca), les gomes ( podrien oprimir-li) i els llaços. 


10 Consells per netejar la roba del nadó:



1. Tota la roba: En aplicar les pautes de rentat de la roba del bebè no cal limitar-se tan sol a les peces de vestir, és important també parar esment al rentat de la roba de llit amb la qual està en contacte el bebè, així com amb altres elements com a gases, pitets o peluixos.

2. Rentat independent: Durant els primers sis mesos, és recomanable rentar la roba del bebè de forma independent a les peces de la resta de persones que habiten en la llar. Això és aconsellable sobretot per evitar el contacte amb brutícies extremes o productes perillosos que puguin contenir les altres robes. També es pot utilitzar una borsa protectora per la roba.


3. Peces delicades: La roba més delicada (com la que inclou brodats, puntes o encaixos) així com la que està realitzada amb teixits més sensibles (com la seda o l'organza) és preferible rentar-la a mà per evitar que es deteriori o trenqui al contacte amb altres peces en la rentadora.

4. Roba de llana: El rentat de la roba de llana del bebè es pot realitzar a mà o, si es desitja, en la rentadora amb un programa suau per a roba delicada o específic per a llana. Cal prestar especial at.enció a la temperatura de rentat, que ha de ser sempre tèbia. Respecte a l'assecat, el més recomanable és no tendir la roba i deixar-la assecar sobre una superfície plana (es pot col·locar sota una tovallola perquè absorbeixi la humitat) perquè no s'estirin, ni deformin.

5. Llevar abans les taques difícils: La roba del bebè es taca amb freqüència de femta, restes de menjar o vòmits que cal tractar abans de procedir amb el rentat normal. És important actuar ràpid perquè la taca no es ressequi i posar la peça en remull amb una mica de sabó per eliminar la brutícia més important.

6. Tipus de sabó: Durant els primers mesos és recomanable utilitzar, tant en el rentat a mà com a màquina, un sabó neutre especial per a peces delicades o específic per a bebès. A mesura que creix el bebè i a partir de més o menys els sis mesos es poden introduir altres detergents i aplicar-los primer sobre una única peça per comprovar que no té cap reacció negativa sobre la pell del bebè.





7. Ús de suavitzants i additius: Tant els suavitzants com altres productes additius que s'utilitzen amb freqüència per a la roba (lleixiu i altres *quitamanchas*) poden contenir substàncies químiques nocives per a la delicada pell del bebè nounat, sobretot si queden restes després del rentat. Es pot evitar l'ús d'aquests productes durant els primers mesos i incorporar-los després a poc a poc mitjançant proves en una única peça.


8. Rentat a mà: Quan es rentin les peces a mà és necessari prestar especial atenció a la fase final d'aclarit per evitar que quedin restes de sabó o detergent en les peces.

9. Rentat a màquina: Si és possible, es pot utilitzar un programa que inclogui doble aclarit per prevenir que romanguin restes de detergent a la roba. Quan la roba del bebè acumulada no sigui suficient per carregar tota la rentadora es pot triar un programa de càrrega reduïda.


10. Planxat: Moltes de les peces del bebè no necessiten planxat però, quan és així, s'ha d'evitar utilitzar temperatures molt altes en la planxa que puguin danyar les peces més delicades i les que estan compostes per teixits més sensibles.

Aquí teniu un vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=99UMYXtZp70


PÀGINES WEBS UTILITZADES:

http://pequelia.es/44343/problemas-ortopedicos-infantiles/
http://criatures.ara.cat/blog/2010/03/15/troben-un-teixit-per-evitar-la-dermatitis-atopica-dels-nadons/

http://lahigieneinfantil.blogspot.com.es/

Entre d'altres,...